Guia «Pre-twinkle»: Reflexions i primers passos

La primera cançó que aprenem a tocar és «Cada dia al dematí» o «Twinkle twinkle little star»; en llenguatge Suzuki sovint l’anomenem simplement «Twinkle». Aquesta primera cançó, amb les seves variacions, ens serveix per assimilar des de l’inici totes les bases que més endavant establirem i desenvoluparem: posició corporal, manera d’agafar el violí i l’arc, moviments bàsics per canviar de corda, una gran varietat de ritmes, el centrament i l’escolta, entre molts d’altres. A l’etapa que va des de la primera classe amb els pares fins que ja podem tocar el Tema i Variacions del Cada dia al dematí, l’anomenem «pre-twinkle».

Així doncs, ara és quan construïm els fonaments de l’habilitat violinística dels nostres petits, i per aquest motiu és de vital importància encarar-la amb alegria, paciència, perseverança i confiança. Com segurament ja sabeu, el mètode Suzuki és conegut com el «mètode de la llengua materna». Simplificant una mica, podríem resumir aquesta idea amb les quatre actituds esmentades, aplicant-les tant a classe com a casa. Si pensem en com aprèn un infant les seves primeres paraules, veiem que es troba immers en el llenguatge des del dia en què neix. Quan ja comença a fer algun so més o menys semblant a una síl·laba, mostrem alegria cada vegada que reconeixem el que vol dir, sense cansar-nos de repetir aquella paraula perquè la tingui de model, i amb plena confiança que parlarà quan arribi el moment. La perseverança entra en joc a l’hora de practicar cada dia: començar amb 5 minuts diaris la primera setmana pot ser suficient, sempre amb la idea que la setmana vinent potser ja en fem 6, o 8, i que a final de curs podem estar tocant 20 minuts al dia o més perfectament. Si pensem d’any en any seguirem cultivant aquest hàbit per fer-lo créixer i afrontar cada vegada reptes més estimulants.

Sobre la idea d’immersió lingüística aplicada a la música, mai escoltaran tanta música com hores de conversa en la llengua materna, per això l’eina número u que tenim a disposició de tots és escoltar les gravacions oficials del mètode Suzuki diàriament, que ens permetran aprendre la música que tocarem abans de fer la primera nota amb el violí. Tots coneixem aquella cançó que hem sentit tantes vegades que podem escoltar-la dins nostre, i és aquest el fenomen que volem aprofitar. Escoltar les gravacions cada dia abans de començar-la fa que l’oïda ja ens guiï quan provem de fer-la sonar: la diferència en l’esforç necessari per aprendre una cançó quan ja sabem com sona o sense tenir-la al cap és la de dos universos diferents; picar pedra o patinar sobre gel, un goig o una experiència desmotivadora per als més persistents. La responsabilitat de facilitar aquesta eina als infants és de la família, ja que a classe el professor mai podrà tocar les peces prou vegades per arribar a aquest punt. Naturalment, quant més musical sigui l’entorn millor, cantar, ballar, anar a concerts, escoltar música de diversos estils, escoltar música de diversos instruments, compositors, complexitats, etc., però assegurant-nos que mai arriben a una peça que no han escoltat prou aplanarem el camí perquè avancin sense adonar-se’n!

I això ens porta a un altre element clau que desitjo comentar en aquesta petita guia: la motivació, un ingredient bàsic i indispensable per fer possible aquesta aventura. En criatures d’edats primerenques, la principal font de motivació serà el vincle amb els pares, que haurem de cuidar conscientment quan ens posem en el rol de mestres a casa. Volem treballar sempre des del reforç positiu, des de l’alegria que hem comentat. Si un dia no estem gaire centrats, cal ser especialment curosos amb el llenguatge i el to amb què encarem les sessions de pràctica. Volem fer sentir al nen que cada petit pas és una fita a celebrar, i per aconseguir-ho haurem d’aprendre a sentir-ho nosaltres mateixos. La mesura de l’èxit no serà mai, des d’un inici, acabar el llibre o la cançó: l’èxit és sempre allò que hem aconseguit, per petit que sigui. Acabar una peça o el llibre també serà, és clar, una mesura de l’èxit, però només un cop assolida, mai com un objectiu fixat per endavant. I treballant des de la confiança en nosaltres mateixos, en l’infant, en el mestre i en el mètode, veurem que pas a pas arribarem ben lluny. Celebrar cadascun d’aquests passos, doncs, és el que mantindrà vives en els petits les ganes de tornar a practicar amb vosaltres el dia següent, que se sentin feliços de veure que el seu esforç us fa feliços a vosaltres. Aquesta és, doncs, la manera com volem engegar l’hàbit d’estudi, una roda que seguirà girant amb l’energia emocional que creixerà a mesura que sumeu estones compartides des de la connexió, l’empatia, l’alegria i el reforç positiu. Una altra gran font de motivació és la classe de grup i els concerts Suzuki: grans oportunitats de compartir amb altres companys la música i l’experiència de tocar junts, treballar de manera lúdica i gaudir dels resultats, posant-nos en contacte amb aquells que voldrem atrapar perquè ja van més avançats, i sentint el progrés que hem fet quan en veiem d’altres que encara han d’arribar on som nosaltres.

Com a última reflexió, l’habilitat es forma amb la repetició; els més petits no volen ni necessiten entendre, volen fer i repetir, com els contes que els llegim una vegada i una altra. Primer donem l’exemple, després ho treballem fins que surti, i després ho seguim fent fins que els sigui natural. Naturalment, no parlem d’una sessió, sinó de diversos dies o setmanes consecutives. Habitualment als alumnes no els importa repetir el mateix moltes vegades, especialment quan son més petits, els més grans haurem de ser molt curosos i vigilar que no els encomanem la nostra impaciència. Per un nen, repetir allò que sap li dona seguretat i confiança, cada repetició és un reforç de l’habilitat a nivell neuronal i sinàptic, i necessitem aquesta seguretat abans d’introduïr massa elements nous. Treballem des d’allò que surt, i no insistint en allò que encara no sabem fer. Quan sabem correr prou, el salt ens sembla fàcil, però si intentem fer saltar un nen quan tot just fa les primeres passes ja podem imaginar-ne el resultat.

Primers passos del mètode Suzuki fins acabar la primera variació:

Escoltar la música cada dia abans d’agafar el violí per primera vegada! Posem les gravacions completes del llibre 1 cada dia.

Classes per als pares abans de començar amb els petits o simultànies: en poques sessions prepararem els primers passos per tal que pogueu fer de mestres a casa, sabent fer el que demaneu als petits i, més important encara, sabent com n’és de difícil el que els esteu demanant.

• Saludar
• Agafar arc
• Agafar violí
• Posició
• Ritmes de les variacions (picant de mans, cantant-los, etc. a mesura que es van assimilant podrem treballar els propers passos alternant els diferents ritmes fins a tocar totes les variacions)
• Xocolata Blanca en corda mi
• En cordes Mi i La, alternant
• En corda Mi alternant 0 i 1
• En corda la col·locant 3 dits i retirant-los un per un: Re, Do, Si, La
• Pas del Mi al Re
• Tres blocs de la cançó: La Mi Fa Mi – Re Do Si La – Mi Re Do Si
• 1a Variació