Una aproximació positiva a la disciplina

En el mètode Suzuki, la disciplina no és obediència ni exigència externa, sinó l’hàbit de tornar cada dia a allò que estimem, amb constància, atenció i ganes de fer-ho cada vegada una mica millor. Es construeix des de l’alegria de fer música, des de la confiança que el que fem val la pena i des del respecte profund pel ritme propi de cada nen o nena.

Quan un infant se sent acompanyat, valorat i capaç, la pràctica diària pot deixar de ser una obligació i es convertir-se en un moment de joc, de descoberta i de vincle amb la família. La disciplina neix així de les emocions positives: de l’orgull d’aconseguir una petita fita, de la seguretat de sentir que equivocar-se forma part d’aprendre i de la il·lusió de compartir la música amb els altres. Els petits passos repetits amb afecte són els que construeixen, amb el temps, una base sòlida.

Avui, en un món ple d’estímuls immediats, pantalles i presses, aquest enfocament és més necessari que mai. Transmetre als infants que la paciència, la constància i la cura pel que fem donen fruit, i que ho poden viure amb goig i no amb pressió, és un regal que van molt més enllà del violí: els ensenya a concentrar-se, a perseverar, a confiar en si mateixos i a respectar el procés d’aprendre. Com deia Shinichi Suzuki, l’objectiu no és formar músics, sinó persones de cor noble, i la disciplina viscuda des de l’alegria n’és una de les bases.